Treball de Grup (Tania,Raquel,Patricia,Alba)

1)La bibliografia especialitzada sosté que un dels elements singulars de Solitud és la vivor dialectal de la llengua i, de manera encara més concreta, la riquesa dialectal del pastor. Fixa’t en algun diàleg en què aquest parli i anota el lèxic dialectal que empri.

Aiga, trageri, contavi, passavi.Capítul 3.
( Pàg.102)
(-Al Bram ermitana...Sant Ponç, ermitana...!)

2)Un tret de la biografia literària de Caterina Albert i Paradís són els pseudònims que fa servir.
a) Informa’t d’on li ve aquest costum de disfressar el nom real i explica el sentit i les circumstàncies dels dos pseudònims emprats, Virgili d’Alacseal i Víctor Català.
b) Cerca també en el seu epistolari, on explica els motius del pseudònim, quina va ser la reacció de Joan Maragall en saber que l’autor de Solitud era una dona. Recorda’t d’esmentar en la bibliografia les fonts utilitzades.

a) Caterina Albert i Paradís es va refugiar sota el presudònim de Víctor Català per esquivar els perjudicis de l’època sobre una dona escriptora. Va començar la carrera d'escriptora als vint-i-nou anys, quan va guanyar dos premis als Jocs Florals d'Olot de l'any 1898, i hi va participar amb el seu nom real. En aquesta època, realitzava també algunes temptatives poètiques amb el pseudònim de Virgili Alacseal. Caterina Albert va viure amb un gran sofriment la recepció del monòleg guanyador als Jocs Florals d'Olot, La infanticida, quan alguns membres del jurat van considerar que la temàtica i el llenguatge eren massa escandalosos, sobretot perquè provenien d'una ploma femenina. No va representar-se ni publicar-se, i l'autora, escarmentada, no va anar a recollir aquest premi ni cap altre. Mai més va tornar a utilitzar el nom real per signar les seves creacions.Quan dos anys més tard va publicar el primer llibre de versos, El cant dels mesos, va ser el nom del protagonista de la novel·la que estava escrivint, Càlzer d'amargor, qui va signar l'obra i va inaugurar el pseudònim: Víctor Català.
http://www.ducros.biz/corpus/index.php?command=show_news&news_id=3221

3) Solitud és un drama rural. Uns anys abans de la publicació de la novel·la, Víctor Català havia publicat un recull de contes sota el títol Drames rurals. Mira de llegir algun d’aquests contes i compara’l amb els diferents aspectes de Solitud.

Tots dos, llibre i conte, estan ambientats en llocs rurals i al camp, i el tema o el argument són semblants, té un final tràgic.

4) Alan Yates, a Una generació sense novel·la?, considera que el “drama rural” és una de les creacions més originals i més representatives de la literatura modernista. Esbrina per què.

Alan Yates el que considera és que el drama rural es una de les creacions mes originals y més representatives de la literatura modernista perquè són histories ambientades al camp mentre que les altres són noveles ambientades al ciutat.

5) El tema de la violació és un dels eixos de Solitud. Fins a quin punt determina la trama de l’obra?
És quan la Milà no pot més i decideix anar-se.

6) Dels quatre personatges fonamentals que transiten per Solitud només se’ns dóna explicació del passat de dos: Mila i Gaietà. Recupera els capítols corresponents de la novel·la i explica el fil biogràfic de cadascun d’aquests dos personatges abans que no comenci l’acció de la novel·la.
Gaietà:és va casar amb la Lluci que als vuit mesos va morir.(Capitol 3)
Milà:La mare de la Milà va morir i es va anar a viure amb el seu oncle.
Quan el seu oncle mor es veu obligada a casar-se amb en Matias(capitol 4)

7) Fes un retrat físic, psicològic i moral dels quatre protagonistes de l’obra: Mila, Gaietà, l’Ànima i Matias. Fes que cadascun dels retrats no sigui superior a les cent paraules.

Mila: Una dona jove, maca, sana, insegura. Sempre a viscut plana i al principi no li agrada molt la seva nova vida a la muntanya.La seva relació amb el seu marit en Maties no és molt bona.La seva personalitat va madurant al llarg de la novel·la que gira al seu voltant i que fa canviar la seva manera de veure les coses, ella es troba en el centre d'un conjunt d'esdeveniments i personatges. La Mila es contraposa a la personalitat d'en Matias, es tot el contrari del seu marit, a qui no estima i això li fa sentir-se insatisfeta. S'emparella amb el pastor encara que entre ells dos no pasi res, però entre aquests personatges hi ha certa complicitat i s'estimen d'una forma molt especial, l'únic consol de la dona és l'amistat que té amb aquest. Potser sigui el personatge més complex de la novel·la i això la converteix en el personatge central, ja que tota la història l'envolta. En una ocasió la comparen amb una gata moixa.

Pastor (Gaietà):“Un home agradós i servidor. Baixet i primedís, però s'estarrufava la figureta amb un gec ample i curt i unes calces també curtes i folgades de gruixut burell. Una gorra peluda se li menjava moitja cara, i l'altra mitja, neta de pèl, més que afaitada de fresc semblava barbameca de naixença. Duia sabates ferrades i petjava reposadament.La Mila creu que es molt més jove, encara que realment en tingui gairebé 64.Fa costat a la Mila durant tota la història, guia i protector d'aquesta, l'ajuda a evolucionar psicològicament, li fa companyia i li explica un munt d'històries, representa el costat bo de la natura, es contraposa a l'Ànima, pel qual no sent gran simpatia ja que el coneix massa bé. Té cura d'en Baldiret i poseeix gran poder de paraula, ja que és molt sabi. Composa rondaies utilitzant la paraula viva, una teoria poètica que diu que la poesia ha de sortir del teu interior, ell deia que les rondaies que explicava li sortien de dins.

Maties:El marit de la Mila és un home gras, flàxid, covard, ignorant, sense ambicions i gandul, ella l'associa amb una bèstia sense zel, en ell rega la pau. És incapaç d'entendre a la seva dona. Fa vendre a la Mila la caseta del seu oncle i la porta a una ermita de la muntanya on conèix a l'Ànima de qui es fa un gran amic i es deixa influïr pels seus mals consells. Durant el transcurs del temps reb un gran canvi, pasa de ser una persona “estàtica” a convertirse en un adicte al joc, una persona roïna i egoista, fins hi tot s'aprima.

Ànima:Personatge negatiu de l'obra. “Pagès de mig temps, malgirbat, amb un gec pansit de vellut blau i unes calces de pana groga estripades i cenyides al cos per una cordilla d'espart. Anava espitregat i descalç, i de la barretina posada sense gira, amb la pontorra enrerera, entre el clatell i orella, n'eixia un bordó ossós de color d'oli i una margera de celles que amagaven una enclotada, en qual fons s'hi removien inquietament com dos insectes enmig de brossa, dos ullots petits, petits, de no se sabia quin color.”“Tenia la veu ronca i reia d'una manera estrafeta, aclucant els ulls, i enrotllant el llavi de dalt cap endins. Al fer-ho, ensenyava les dents i geniva superior, les dents eren blanques i lluents com botonets de pedra, i les genives rogenques, d'un color semblant al de xocolata.”“Les mans quasi negres, llargues primes i cobertes de cap a cap per un pèl moixí espès i aspre, com si haguès estat socarrat.”És un caçador i representa tot lo dolent de la natura, la violència i la destrucció. La seva funció és fer que la tragèdia s'incorpori a l'univers de ficció i el domini. Influeix sobre en Matias i el corrompeix, fa que es torni com ell. Es provoca una lluita de les dues forces contraries, pastor-ànima amb la Mila com a centre.Al contrari del pastor li costa explicar-se, té la veu ronca. De mirada esquerpa i espantadissa.


8) A la novel·la, Mila es troba entre cinc homes (Gaietà, Matias, Ànima, Arnau, Baldiret). Quina és l’actitud d’ella enfront de cadascun d’ells i d’ells enfront d’ella? Qui juga el paper d’antagonista de Mila? Els altres personatges, quina funció tenen?


Actitud d’ella enfront d’ells.

Gaietà. És l’única persona que l’ajuda en els seus problemes i que fa que es senti bé. Se sent atraida per ell i fins i tot sent desitjos, però això s'acaba quan s'assabenta que té 64 anys.

Matias. Pensa que es un covard, un gandul. No la tracta com la seva dona, si no com una persona qualsevol.Ànima. Ella ho descriu com una bèstia. Acaba sent la seva víctima, ja que al final de l’obra la viola.

Arnau. Desperta en ella una passió que acaba negant.

Baldiret. Ho sent com si fos el seu fill.Acitud d’ells enfront d’ella.

Gaietà. Ell no sent el mateix que ella. La veu com una filla, una pobra dona que carrega amb el seu marit.

Matias. No li fa cas, la tracta com si fos qualsevol persona.Ànima. Nomès la vol per satisfer les seves necessitats sexuals.Arnau. Està enamorat d’ella. Cancela la seva boda amb l’altra dona per poder casar-se amb la Mila.

Baldiret. La veu com una mare.

El Gaietà es qui juga el paper d’antagonista.
Matias. Marit de la Mila.Ànima.
La Mila és la seva víctima.
Arnau. L’enamorat de la Mila.
Baldiret. És com si fos el fill de la Mila.

9) La gastronomia té un paper relativament important a Solitud. El lector assisteix a àpats diversos, com l’arròs amb bacallà del començament, els caragols a la brutesca o el llebrot que caça al jaç, d’un cop de pedra, en Gaietà. Però n’hi ha d’altres. Fes una llista de tots els àpats amb les pàgines en què apareixen, explica’ls des d’una perspectiva gastronòmica i apunta, quan hi sigui, l’element simbòlic que aquests àpats o els animals que s’hi mengen puguin representar.

SOPA DE PA

Ingredients;
·Unes cuantes gotes d’oli
·Farigola
·Pa
·Aigua
·All

CARGOLS

S’agafen de la muntanya,es posen a la paella per rostir-los.Simbolitza la riqueza que hi ha a la muntanya de que els cargols estan bons.

CONILL

Cuinar-lo ben tostat al foc.Simbolitza amb el qui és caçat,pero en aquest cas l’Anima es el caçador que caça tot tipus de conills siguin com siguin.

MENESTRA

En primer lloc es trocella el tomaquèt i la ceba per fer el sofregit,una vegada sofregit s’afegeix la farina i el pimento amb cura de que no es cremi.Despres es posen a bullirles fabes pelades,els pesols,les carxofes i les patates pelades i trossejades.L’enciam trossejat també i a continuació s’afegeix l’aigua cubrint-ho tot.Una vegada bullint s’afegeix el sofregit,al final de la coció afegim la sal i una miqueta d’oli.per servir-ho a al taula li pots posar o be una miqueta d’oli verge,pernill o be un ou torrat.


10) Destria en les categories i camps semàntics que calgui els elements que conformen l’univers simbòlic de Solitud. Mira de fer-ne un quadre sinòptic que els pugui sistematitzar, i explica’n la seva significació .

·La PUJADA :
És un camí simbolic perque a ella el que li puposa estar a la muntanya es estar sola perquè ella no veura a aningú de la seva familia i a ella aixo no li agrada.Desde el primer moment representa una cosa que a ella li ha amarcat molt el camí.

·La DEVALLADA:
És una altre element simbolic perque quan ella parla amb el Matias de que s’anirà d’allà i la conversa que mantenen és molt simbolica perque ell la intenta convèncer de que es quedi però ella esta decididisima a marxar d’aquest infern.

11) Narrativa dins de la narrativa. A Solitud, el fil de la història principal és trencat per les rondalles i històries que explica el pastor. Són referències de tipus mític i popular que es poden classificar en apartats diferents: rondalles, llegendes, creences...

a) Mira de classificar tot aquest material mític i rondallístic. Fes un quadre indicant-ne el títol, un breu resum argumental, etc.

Capítol 3. Claror

Títol: Les Llufes

Un vell asceta que ha rebutjat riqueses, poder i saviesa, però que és temptat per Floridalba, una de les llufes amb un petó "Puix d'ençà que el món és món, s'ha pas trobat encara beguda, cadena, enginy, escarceller o conjurament tan poderós pel sentit de l'home, per sant que sia, com un petó de fembra"; el vell mor d'amor i encara se li sent la veu que crida l'enamorada.

Capítol 12.Vida enrera.

Títol: Senyor de Llisquens

Descriu la venjança d'una violació. "La Creu", destruïda per un llamp quan un descregut hi penjà un esquellerinc, que encara se sent quan passa una desgràcia a la muntanya.


b) Sintetitza les conclusions a què arriba la Mila (cap. XVII, La nit aquella) quan reflexiona sobre si el seu escepticisme topa o no amb la creença d’aquestes històries.

La Milà estableix un nou concepte de la realitat,S'adona de que esta sola i decideix anar-se.

c) La realitat i la irrealitat en les rondalles i creences, fins a quin punt s’interrelacionen en la novel·la? Es pot parlar de “realisme màgic” o “realisme fantàstic” com s’ha fet amb la narrativa
sud-americana dels anys 50 i 60 o amb Pere Calders, per exemple?

RONDALLES, CREENCES I LLEGENDES DE SOLITUD.

Cap. I

La fita dels Moros i el Torrent mala-sang.
Els escalons dels moros.
Referència a l’udol del torrent de Mala sang (El rei Moro agafava noies).

Cap. II
Referència a les Llufes.

Cap. III
L’Orifany.
L’Aigua del Bram.
Referència a les Llufes (encantades).
El torrent de la Mala sang.

Cap. IV
La Sol dels Murons (cabell-Sant Ponç)

Cap. VI
Les Lufes

Cap. XII
Senyor de Llisquens

Cap. XIII
La fita dels Moros

Cap. XIV
La Creu

Cap. XV

Cap. XVI

Discurs de la tercera festa Modernista

Exercicis:

TEXT 2:

1Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antitesis que segons l'autor s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat.Sabries completar la sèrie:

Modernistes/Societat

Poesia/Prosa

Sol-Llum/Boira

Art per art/art comerç

Bogeria/Sentit comú

"previndre"/Present

somni/Realitat

Don Quixots/Sancho Panza

Simbolistes/Realisme

Cosmopolistes/amor a la provincia

2.A més del sentit propi,poesia i prosa tenen el el text un significat simbòlic.Què creus que vol representar Ruiseñol amb aquests dos termes?

La minoria que es capaz d'entendre un test poètic.La Prosa es la massa noble.

PODRIES EXPLICAR-TE? AQUESTA RESPOSTA NO TÉ SENTIT!

3.Creus que es sacralitza la funció de la Poesia,és a dir,de l'artista en aquest fragment?

és sacralitza la poesia perquè no es exacta.

QUÈ?

4.Qui són i quina actitud mostra Ruiseñol envers tots aquells qui no participen de les seves idees?

Els que no son modernistes,la societat burgesa.

actitud de menys-preu.

Viure de el passat

Exercicis:

Text 1:

1.Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?

Prossa diu que la Renaixensa,crítica els referents de l'edad mitjana,els escritors van agafar el que es feia al segle XV.

NO ACABES LES ORACIONS, EL QUE ESCRIUS NO TÉ SENTIT.

2.Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?

Tria molt el que a passat i critica el positiu.

SI ÉS POSITIU PER QUÈ HO CRITICA? QUÈ VOLS DIR?

3.Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper prepondenat en la recuperació cultural de Catalunya?Per què?

La clase popular perquè les altres es preocupen de bens materials,per això ho rebutja.

4.Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir?Quin et sembla el motiu d'aquesta tria?

Les nacions del nord (Anglaterra,França,Alemanya).
Tria aquestes nacions perquè la literatura i totes les arts generals més modernes es fán en aquell lloc.

5.Encara que les preguntes anteriors ja s'ha fet referència a algunes propostes de Brossa per modernitzar Catalunya,enumera-les seguint l'ordre que apareix en el text.

-oblidarnos del passat i mirar el present.
-S'ha de tenir en conta lo bo,i si no te bo es comença de zero.
-Cal que ens fixem en les nacions del Nord.
-ProletariaT,pagesos,massa anònima on recau la cultura.
-S'ha de desconfiar de el poder central.

Catarina Albert i Paradís

El Modernisme

Al 1880 comencen a aparèixer un conjunt d'actituds culturals noves de modernització.El nucli ideològic més representatiu és la revista L'avens (1881-1884).
El modernisme sorgeix a l'entorn del 1892 quan un conjunt de grups renovadors s'articulen al voltant d'un mateix programa.La revista L'avenç,en la seva segona etapa(1889-1893) promou totes les iniciatives innovadores.
Les exposicions de Ruiseñol i Ramon Casas a la Sala Parés de Barcelona,les festes modernistes de Sitges i els articles de Maragall al Diario de Barcelona i de Raimon Casellas a La Vanguardia donen fe a l'arribada d'un moviment que es proposa de renovar totalment la vida cultural catalana i s'infiltra en tota mena de manifestacions artístiques.

Convençuts d'haver rebut una herència cultural morta i de viure en plena decadència social i cultural,els modernistes proposen, com a terapèutica,l'impuls modernitzador , i l'obertura indiscriminada a tot el que sigui "modern".Tot això queda reflectit i plenament i teoritzat en l'article que publica Jaume Brossa a l'avenç el 2 de agost de 1892 2 "Viure de el passat".Representa el punt de partida del modernisme.
El modernisme hauria de representar:

1.Una voluntat decidida,doncs,d'arraconar la Renaixença i de superar aquell absurd que feia que els autors com Verdaguer, cronològicament contemporanis de Baudalaire, hi mantinguessin una distància abissal des d'un punt de vista estètic.

2.La voluntat d'acostar-se a la més pura actualitat europea.

3.La voluntat de posar-se al dia i d'aconseguir una cultura amb llengua pròpia però amb esperit cosmopolita.

Primera etapa de moviment (1892-1900),etapa de formació,de preparació,durant la qual els modernistes buscaran els seus models lluny de l'univers tancat i resclosit que els oferia la pròpia tradició cultural i donaran a conèixer aquelles"formes noves"que,segons ells,han de ser les representatives de "l'època nova"que ells protagonitzen.

La majoria dels models que proposen tenen un tret comú: coincideixen en el rebuig de la seva societat i plantegen el replegament en un mateix i la creació de "paradisos artificials"que suplantin la realitat.

Els modernistes se sentiran molt propers als ideals i faran seu el lema ("L'art per l'art") aquí la industrialització va arribar més tard que a Anglaterra ,i és ara que els modernistes troben el món que van trobar,en el seu moment, els prerafaelites.També pretenen imposar la seva oposició artística al art de la industrialització.Els prerafaelites havien descobert primer que la burgesia havia industrialitzat l'art i l'havia integrat al seu engranatge consumista.
Proposen de recuperar l'home individual,natural, conscient del seu passat.
Per això abandonen la ciutat,es traslladen al camp per poder dedicar-se plenament al treball artístic.

Els modernistes compartiran plenament les intencions d'aquells trenta-set poetes francesos,entre el quals hi havia Baudelaire i Rimbaud que el 1866 havien promugnat la superioritat de l'art.A partir d'aquell moment els poetes revindiquen una nova concepció de l'art i de la literatura.El que s'imposa és la recreació d'un món intuït,imaginat,suggerit evocat... Sota el nom de "simbolisme", , aquest nou postulat rebutja el positivisme i el pretès cientifisme naturalista.

Els simbolistes renuncien a presentar el món real.

Baudelaire assaja la creació de "paradisos artificials" que li permetin descobrir noves sensacions o percepcions; Verlaine descobreix la musicalitat dels mots i la força evocadora que això aporta; Rimbaud provoca una ruptura total amb el llenguatge.
Mallarmé porta tot aquest procés fins al final.

L'analogia i l'associació esdevenen il·limitades .Totes aquestes actituds estètiques repercuteixen en l'actitud social de els seus defensors, una actitud que el converteix sovint en "tipus" i un determinat comportament consistent en una barreja de melangia i tedi que Baudelaire va batejar com spleen.
S'apropien el mot de el decadentisme i acaben convertint aquest culte a la bellesa en l'unica manera possible d'entendre la vida i l'art.

El modernisme és sobretot una reacció contra el passat. Es produí una clara ruptura amb el passat,tant pel que fa a les conviccions literàries de l'escriptor com pel que fa a la seva projecció pràctica i moral.

Allò que mes predomina en el modernisme és l'heterogeneïtat. En aquest món heterogeni i contradictori es destaca, com a evidència compartida per tots aquells que en formen part, l'allunyament del naturalisme positivista i dels pressupòsits ideològics i filosòfics que l'inspiraven.

Amb el modernisme,a més ens trobem davant d'un fenomen social important:la burgesia produeix la seva primera generació d'artistes,un part difícil i traumàtic que produeix la mateixa reacció que s'havia donat en les primeres generacions d'intel·lectuals burgesos de les societats industrials europees.

L'art és,per a ells,passió i rebel·lió.Aquesta és una característica fonamental del moviment modernista.L'artista adopta una actitud de rebuig envers la burgesia i comença a concerbre l'art com una activitat superior a les altres activitats humanes i,en conseqüència,a concebre l'artista com un ésser superior.

La fi de segle fou,aquí,com a tot Europa:escriptors i artistes exhibeixen un odi aïrat i càusatic contra el burgès.

Els modernistes participen de l'actitud generalitzada a tot Europa que reacciona contra el progrés científic i tècnic,que manifesta una crisi de confiança envers els avantatges de la societat industrial.

L'Avenç monopolitzarà sobretot aquesta segona actitud,voluntarista,regenacionalista,la que establia un compromís entre l'artista i la societat la qual pretén "regenerar".La gent de L'Avenç es va sentir temptada de dur l'impuls de rebel·lió antiburgesa fins i tot en el terreny social.

Aquesta radicalintzació,precedida per la desapareció de la revista el 1893,marca l'entrada del decadentisme en la literatura i les arts.

Del1893 al 1898 a la influència de l'estètica simbolista domina dins de el modernisme amb autors no gaire interessats en la revolució social que formulen la literatura i l'art com un explosiu culte a la bellesa.

Aquests dos corrents-regeneracionisme i esteticisme- s'equilobren cap al 1898,quan,a més les vel·lëitats revolucionàries de l'esquerra acaben de ser reprimides en el procés de montjuïc(1896).El vehicle que afavoreix la síntesi és la revista catalònia, a través de la qual s'introdueix a Catalunya el model dannunzià.

Aquesta actitud de Catalònia configurà la segona etapa del modernisme (1900-1911).

Es presenta com un moment de creació en el qual el modernisme s'assimila com a escola.

Això va coincidir,a més amb una reacció positiva de la burgesia catalana que,arran de la crisi política i social del desastre colonial,engegava un moviment nacionalista que,tot i el seu caràcter conservador,hauria de canviar considerablement el panorama polític i cultural català.La crisi del 1898 va contribuir a accelerar una plolítica catalanista de base local encaminada a obtenir un suport popular i un mínim d'institucions pròpies.

En aquesta segona etapa el modernisme representa una forta renovació en la vida cultural de les comarques (Reus,Girona,Palafrugelli Terrassa)Cosa que provoca que alguns intel·lectuals emigrin a Barcelona.

La revista es el més típic exponent modernista d'aquesta etapa,manté una actitud nacionalista i vitalista i conrea el culte per l'individualisme i e rebig de la burgesia.Però proposa,alhora,per a l'artista,una actitud messiànica.Literàriament representarà una revitalització del tema rural.

Un ruralisme,però,constituït pel que en podríem dir "antièglogues",on el camp es sovint el paisatge que es tria per traduir les relacions comflictives entre l'artista/individu i la societat.

En el moment que sembla que aquest objectius comencen a assolir-se,apareix un nou grup d'itel·lectuals joves,contemporanis dels modernistes,que plantegen una nova alternativa.

Els noucentristes, interrompen amb força el panorama cultural català a partir del 1906.

Ells pretendran imposar amb més rigor intel·lectual i uns instruments més eficaços per aconseguir-ho,i serà lògic que vulgin superar allò que el modernisme té d'anarquia,de dispersió.

La irrupció del grup noucentista precipità gradualment la fi del modernisme,que acostuma a situar-se al 1911,coincidint amb el triomf de la Lliga Regionalista,amb la qual el noucentistes estaven plenament identificats.

La prossa modernista.Rebuig del model realista-naturalista.

Després del procés d'industrialització,el sistema burgès mostra les primeres clivelles.

L'artista,ésser sensible i privilegiat,s'automargina d'una societat de costums rígids i retrògrads,i genera una vida bohèmia que es coneix amb el nom de Decadentisme.

En les primeres manifestacions modernistes catalanes com la revista L'avenç,pero Zola encara és presentat com el model perquè coincideixen amb el seu afany regenerador.

Elements configuradors:la poesia simbolista,La música i les arts plàstiques.

Desapareixen,doncs,les fronteres entre el llenguatge denotatiui el connotatiui el ritme poètic,les imatges i les metàfores s'instauren en la prosa.

La poesia busca noves formes rítmiques a través de la música.

El concepte de poesia,doncs,es dissocia del de vers i dóna lloc a l'aparició de gèneres intermedis entre la prosa i el vers com la prosa rimada.

Diferents arts s'apliquen a la narrativa,i surten textos suggerents basats en les imatges sensorials,visuals,auditives,tàctils,etc.,que desvetllen l'emoció ila imaginació dels lectors a través de la suggestió.

La nova narrativa.

A partir del 1891 el crític d'art Raimon Casellas perfila els elements en què es basarà la narrativa modernista de la dècada posterior.Casellas basa els seus criteris en la captació de la realitar a través de l'emoció que ha sentit i que li permet de transcendir les aparences de la realitat externa.

Els narradors modernistes utilitzen,tot modificant-los,alguns elements naturalistes.

Aquestes idees s'empelten de la teoria de l'autorealització de Schopenhauer,segons la qual l'ésser humà vol independizar-se a través de la voluntat,però les forces reaccionàries i annul·ladores tendeixen a destruirlo,i es dóna pas al pessimisme de Nietzshe.

Victor Català declarà que havia escrit dos capítols més de Solitud,després perduts,anèctoda que assenyala l'estrucutura acumulativa de l'obra.