La censura

La censura franquista,directa o indirecta, incidia considerablement a l'hora debarrar o anul·lar els intents de renovació dels repertoris dels teatres catalans.Ras i curt: la normativa vigent posava traves a qualsevol temtativa innovadora.La de la crítica i del públic,les prohibicions governatives,els criteris de presumpta moralitat que guiaven la censura teatral, la gairebé impossibilitat d'estrenar obres estrangeres feien molt dificil de programar peces noves en llengua catalana.L'autarquia de la cultura oficial franquista i l'intent de genocidi de la cultura catalana.
La censura dels espectacles teatrals arribava a classificar-los sogons un sedàs que titllava de "greument perillosos" els que no s'adeien amb la moral catòlica oficial.
Els criteris censoris tendien a eliminar qualsevol "atemptat"(era censurada tota referència a l'avortament,l'homosexsualitat,l'adulteri o el divorci).
La pràctica censòriana estigués plena de contradiccions,inconseqüències i paradoxes.
Respecte a les traduccions,al desembre de 1957.La Delegació del Ministerio de Información y Turismo del govern dictatorial espanyol va fer circular normes, de caràcter oficiós, però d'obligat acatament,que limitaven al teatre professional les representacions d'obres estrangeres en català.Tanmateix, les prohibicions:tampoc no es podia escenificar cap traducció que no hagues estat estrenada, si més no dos anys enrere, al país d'origen i que no disposés del permís del traductor de la versió castellana o de la companyia que en tingués l'exclusiva en castellà.
El barratge de la censura era,certament,menys temible quan es tractava d'una sessió única,com fou el cas de l'estrena de Ball robat per l'ADB,tot i que podia ser implacable i inmediat.
Oliver mateix,que en patí el rigor amb el motiu de l'Edició D'El misantrop o de l'estrena de La gran pietat veié com la prohibició governativa impedia amb traïdoria d'estrenar,el 1963, la seva versió de L'opera del tres rals,de Bertolt Brecht.