Treball de Ball Robat (Raquel,Alba,Patricia i Tania)

1. Situa deneracionalment Joan Oliver. Per què es pot parlar d'un autor "desclassat"?

Joan Oliver, amb pseudónim de Pere Quart en les seves poesies, està considerat un del poetas i dramaturgs més importants de la literatura catalana. Va nèiexer a una destacada familia de burguesos en Sabadell, ell era el quart germà, d'once que eren. D'aqui el seu pseudónim de Pere Quart. Va estudiar dret i més tarde va formar junt amb el novelista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols el Grup de Sabadell.Joan Oliver adobta una postura crítica permanent contra el poder polític i el conformisme social, actitud contrària a les pretensions i el transcendentalisme. Oliver va decantar-se cap al realisme i el compromís.Durant la guerra civil, és va decantar per al bandol repúblicà, s'esdevé president de l'Agrupació d'Escriptors Catalans, acabada la guerra, s'exiliarà a França, primer al castell de Roissy-en-Brie, fins que el mateix any 1939 s'embarca cap a Buenos Aires i el 1940 fixa la residència a Santiago de Xile on viurà vuit anys.
En 1948 regressa a Barcelona, a on el franquisme es caracteritzava per el autoritarisme i la repressió, va ser pressoner durant tres mesos i tres anys desprès va rebre el premi del President de la República francesa en els Jocs Florals de Paris.Pere Quart mor al 1986.

-Diem que Joan Oliver és un autor desclassat perquè cal tenir en compte que deixa la classe social a la qual pertany i es posa del bandòl dels repúblicans, està invers en la política catalana contra el franquisme i manté una postura antifeixista.


2.Fes una sinopsi del desenvolupament del teatre català del del tombant del segle.
Al teatre català va haver una censura i una gran prohibició d'expressió en les obres teatrals catalanes. La censura franquista, directa o indirecta, incidia considerablement a l'hora de barrar o anul·lar els intents de renovació dels repertoris dels teatres catalans.
Les prohibicions governatives, els criteris de presumpta moralitat, guiaven la censura teatral.
La cultura oficial franquista feia del tot impossible la viabilitat pública d'un teatre català que havia de recloure's en la clandestinitat.
Van arribar a classificar els espectacles teatrals como a "greument perillosos" els que no s'adeien a la moral catòlica oficial.
Era censurada tota referència a 'avortament, l'homosexualitat, l'adulteri o el divorci.
Les institucions i normes per a la censura moral dels espectacles aclaries, que no es podien presentar: " vicios o personajes viciosos, tramas amorosas, pasionales o sensuales, amor libre, adulterio, vestidos provocativos, concepto frívolo del matrimonio o picarescas de doble sentido, gests obscenos y provocaciones", en canvi, es toleraven " los argumentos amorosos correctamente expuestos".
Encara que a l'hora de la veritat, la pràctica censòria estigués plena de contradiccións.
Respecte a les traduccions, la Delegació del Ministerio de Información y Turismo del govern dictatorial espanyol va fer circular unes normes, de caràcter oficiós, però d'obligat acatament, que limitaven al teatre professional les representacions d'obres estrangeres en català.En cada temporada, només es podia estrenar una traducció estrangera per cada quatre estrenes d'obres originals d'autors catalans que figuraven en la programació del teatre.
Tampoc no es podia escenificar cap traducció que no hagués estat estrenada, si més no dos anys enrere, al país d'origen i que no disposés del permís del traductor de la versió castellana, no podia mantenir-se en cartell més temps del que hi havia figurat l'obra original.Aquesta normativa tan restrictiva no arribà a aplicar-se al peu de la lletra.

3. Comenta críticament el fragment de Miquel M. Gibert: “Ball robat: la culminació de l’obra dramàtica de Joan Oliver” dins “El teatre de Joan Oliver”. Barcelona, Institut del Teatre, 1998.

Aquest fragment ens ofereix una visió des del punt de vista de Joan Oliver sobre el tema de l’obra Ball robat: la incapacitat racional de l’home de ser feliç.L’autor no propasa un model a seguir, sinó que reflecteix la realitat tal com és, amb unes característiques que considera essencials. Oliver analitza la nostra condició humana alhora que es considera tambè com matèria d’anàlisi, es a dir, encara que ell analitza la nostra manera d’actuar s’inclou tambè ja que és home. Per tant, l’autor, per una part, busca el problema de la veritat de l’home, i per altre, l’objectivació d’aquesta recerca general. Aquesta generalització es puntualitza en uns personatges concrets, en aquest cas els tres matrimonis de Ball robat, en un temps determinat, els anys cinquanta.Segons Oliver, l’home està determinat per tres factos: la seva propia realitat íntima, la impossibilitat d’assolir la veritat i la projecció d’això que vols per a uns altres.

4. Oliver, quan té un discurs a fer, segueix, de vegades, la tècnica txekhoviana del “monòleg amb rèpliques”; podries assenyalar-ne alguns?

Anton Pàvlovitx Txèkhov va ser un dels principals dramaturgs i narradors de Rússia. La seva tècnica es basava en els diàlegs en forma de monòlegs. Oliver, de vegades, ha utilitzat aquesta tècnica.Un exemple dins de l’obra Ball Robat: al primer acte, tenim al matrimoni Mercè-Cugat al llit. La Mercè li confesa al seu marit que està enamorada de l’Oleguer. Joan Oliver utilitza aquesta tècnica en la confessió de la Mercè.“...Ja està fit, l’estimo i ell ho sa, i així la cosa és molt més greu, oi que sí? Ara tu m’hauries de preguntar, serenament, com un confesor: “I ell,q què, et correspon?” Amb tota la sinceritat de què soc capaç et dirè que no tinc la certesa... “

5.En un moment determinat de l'obra es defineix l'intel·lectual; estàs d'acord que un intel·lectual és com l'intueixen Cugat i Oleguer?

L’Oleguer és un home que menysprea l’intel·lectual, un bon exemple el tenim al Cugat, un home que li agrada llegir i escriure. En Cugat sempre l'aplica a la filosofia y a la seva literatura mentre que l’Oleguer ho aplica a la vida quotidiana y a la seva intenció de ser feliç amb la seva carrera que és el que més l'importa.

6.Com concep Oliver l'home i la bèstia?

Per a Oliver, l’home es un ser racional incapaç de ser feliç mentre que la bèstia es un ser irracional que pot assolir la felicitat.En alguns fragments del l'obra Ball Robat, Joan Oliver expressa els conceptes de l'home y la bèstia.

Exemples:

Acte primer, pàgina 75

Cugat:Les decepcions són inevitables.He arribat a la conclusió que el sentit de la vida només es troba en el dolor,l'única realitat que ens ha estat plenament donada.cada ànima és com un estranger que viu en terra enemiga.Els homes no hem après d'estimar-nos.

Pàgina 75:Cugat-Jo només sé,ara més que mai, que l'home no és altra cosa que una bèstia infeliç:lúnica!

En aquests fragments destaca la diferencia entre l'home (un ser infeliç) i la bèstia (un animal feliç).

8.Formula la temàtica significativa de l'obra i respon a aquesta qüestió:Si és constitutiu de la condició humana l'experiència de la solitud,el dolor i la infelicitat,malgrat la tendència a ser feliços,¿fins a quin punt Oliver es planteja el perquè d'aquesta dolorosa experiència en les criatures humanes?

El tema de l’obra es la incapaçitat de l’home racional de ser feliç. Segons Oliver, la solitud, el dolor i la infelicitat son propis de la condició huamana. Aquesta manera de pensar ve de que desprès de la guerra civil es va marxar cap a Santiago de Xile. Tot i sent de la burguesía, es va separar de la seva classe social i es reunir amb els revolucionaris. Amb això vull dir que Oliver ha hagut de passar per dificultads.

En l’obra Ball robat ho mostra a l’epíleg, quan per exemple la Mercè sommia amb haver-se casat amb l’Oleguer, encara que si s’hagues casta amb ell, potser estarien en la mateixa situació que amb el Cugat, és per qaquest motiu que es resignen i es queden tal com estan.