Vicent Andrés Estellés,Antologia poètica.

Els Amants

Vicent Andrés Estellés escriu en català i es relaciona amb gent que pensa com ell. Exili interior,nacional( reivindica als països catalans)i de classe(pertanyia a la classe treballadora).Introdueix els problemes a les seves obres. Això portarà que les seves obres expliquin un món contemporani. La crònica social parla en un temps present.

En aquesta poesia Vicent Andrés Estellés fa referència a un poeta que es Ausiàs March (poeta que parla sobre l’amor del S.XV).

El tema de l’obra es sobre l’amor salvatge i com s’estimaven en el passat i el present.

Esta format per cinc estrofes,la primera té quatre versos,la segona té cinc,la tercera té dos,la quarta estrofa té dotze i la quinta estrofa té dos.

Versos d’art Mayor predominant els alexandrins,amb o sense censura,la majoria son versos femenins,sense rima.

Rima assonant:Terra,Orella.

Rima consonant:allò,Pocs.

En els primer vers tenim la presentació des personatges,als segon dona concertació del primer,al tercer vers fa referències de la vida quotidiana. En el present recorda el passat. Al cinquè vers tenim una al·literació. Al Sete vers diu que no compren l’amor,unes comparacions. Fa un paral·lelisme. Als versos deu i onze fa una comparació. Al vers dotze parla sobre el amor dolç i fa una referència al passat. En el vers catorze hi ha una metonímia “el peçó d’una orella”. En el vers quinze hi ha un pleonasme “amor és amor”.Al vers divuitè hi ha una exclamació “Que voleu que hi faça” hi una interpel·lació”ja ho sé”.Al vers dinou parlen sobre el Petrarca (Poeta Itàlia del romanticisme ideal) En el vers vint-i-tres és fa un paral·lelisme “que no estem en l’edat”Hi es fa una valoració de tipus criticant. El vers vint-i-quatre apareix de nou un pleonasme”Dos amants com nosaltres”.

Ací,Llibre de meravelles(1971)

Vicent Andrés Estellés escriu en català i es relaciona amb gent que pensa com ell. Exili interior,nacional( reivindica als països catalans)i de classe(pertanyia a la classe treballadora).Introdueix els problemes a les seves obres. Això portarà que les seves obres expliquin un món contemporani. La crònica social parla en un temps present.

En aquesta poesia Vicent Andrés Estellés parla sobre “jo,ara y aquí”.Fa una reivindicació de ell i les seves circumstancies. Canta sobre la vida en General i el tema central es la seva vida i la seva poesia.

Esta format per dinou versos dividits en apariats i un vers final,Versos octosíl·labs però també hi ha de nou síl·labes. La rima es consonant. 1-3-4-6.”collites- mite , Van -contraban,amant- Cant.

Versos masculins menys” collites i mites” que son femenins. Figures retòriques paral·lelismes, encavallament, anàfores, asíndeton.

En el primer Vers tenim una anàfora”Ací” Fa referència que aquí m’han parit i aquí me quedat. En el segon vers i al tercer parla de ell com a escriptor. En el vers cinquè parla sobre el mon on viu,treballa i estima, en el vers sisè fa contrast de les dos idees patir i riure. Al vers setè hi ha una metàfora on es guanya la vida. En el vuitè vers parla de la veritat i els mites. En el vers onze parla d’una manera retòrica, escriu pocs versos i li agradaria mes.

En el vers dotze hi ha una anàfora”Cant”.Al vers catorze canta sobre un amor prohibit. Al vers catorze canta sobre un amor prohibit. En el vers quinze fa un cant a l’amori les persones concretes. i la vers disset hi ha una asíndeton”Venen,Van”.

“M`he estimat molt la vida”,Horacianes(1974), dins Les pedres de l’àmfora, O.C2

Vicent Andrés Estellés escriu en català i es relaciona amb gent que pensa com ell. Exili interior,nacional( reivindica als països catalans)i de classe(pertanyia a la classe treballadora).Introdueix els problemes a les seves obres. Això portarà que les seves obres expliquin un món contemporani. La crònica social parla en un temps present.

En aquesta poesia Vicent Andrés Estellés parla com a la vida quotidiana formada per tot el que ens envolta. Viure la vida en plenitud en tot els aspectes possibles.

Poesia irregular de la forma. Te una conclusió que no hi ha mètrica regular ni rima,no hi ha ninguna majúscula. de la primera paraula fins la ultima te un joc poètic, el protagonista de aquesta poesia es ell.

En aquesta poesia simbolitza la vida que queda es a dir la compara com per exemple amb un infant.

Testament mural, Llibre de meravelles(1971)

Vicent Andrés Estellés escriu en català i es relaciona amb gent que pensa com ell. Exili interior,nacional( reivindica als països catalans)i de classe(pertanyia a la classe treballadora).Introdueix els problemes a les seves obres. Això portarà que les seves obres expliquin un món contemporani. La crònica social parla en un temps present.

En aquesta poesia Vicent Andrés Estellés sobre el amor y el erotisme y la seva perpetuïtat en el temps.

Parla d’un testament que fa,que no son els únics amants del mon, l’erotisme,el sexe,d’un amor afectuós,de la feminitat, la virginitat,el plaer,dels dibuixos que no son reals,de les relacions sexuals, va recordant la escala i no diu on es,fan noms amb els cossos y parla del noms i dels cossos a la escala amb la que perduri un amor com aquell,es una relació apassionant.

Esta format per 5 estrofes,el primer te onzè versos,el segon te tres,el tercer te quatre,el quart te dos y el cinquè te onzè versos. Son versos de tretze síl·labes.

Versos d’art Mayor predominant els alexandrins,amb o sense censura,la majoria son versos femenins, sense rima.

“Assumiràs la veu d’un poble”,Llibre de meravelles (1971)

Vicent Andrés Estellés escriu en català i es relaciona amb gent que pensa com ell. Exili interior,nacional( reivindica als països catalans)i de classe(pertanyia a la classe treballadora).Introdueix els problemes a les seves obres. Això portarà que les seves obres expliquin un món contemporani. La crònica social parla en un temps present.

En aquesta poesia Vicent Andrés estellés fa de portaveu i parla sobre com faria la gent per prendre consciencia sobre la seva historia cultural.

Pren consciencia política a la seva historia cultural y forma part del poble,com altra gent de poble,vigilarà tot el que pugui y a nascut per fer això. No pot expressar tot el que li ha agradat i han metamorfosis es a dir la pena del poble es que pot parlar i el poeta l’assumirà,deixarà de escriure,deixarà de ser poeta per ser un poble,el poble al final parlarà,esperarà el moment oportú per parlar la gent del que pensa i a un canvi de persona del poble a ell,no es la teva paraula sinó la del conjunt,diu que si no ets un poble no ets res,tu poeta as de escollir,però ara camines decididament.

S’adreça a ell mateix,Parla dels països catalans.

Aquesta poesia esta formada per onzè estrofes,la primera te sis versos,la segona te sis versos,la tercera te tres versos,la quarta te dos versos,la cinquena te tres versos, la sisena te sis versos,la setena te un vers,la vuitena te un vers , la novena te tres versos y la dècima te dos versos , la onzè te tres versos. Son versos de nou síl·labes.

Esta format per al·liacions,repeticions,encavallament “caminant sobre la llarga polseguera”.

Versos de art Mayor,amb o sense censura la majoria son versos masculins.