Una lectura de Ball robat

Oliver va enllestir Ball robat cap al final del 1954,justament quan l'ADB estaba en procés de creació.La seva "comèdia dramàtica" va més enllà de les anàlisis crítiques del matrimoni burgès que havia abordat als anys vint i començament dels trenta a partir de l'anomenada"comèdia burgesa".L'aspiració d'Oliver en obres com ara Cataclisme (1935) era assenyar,sense cap trencament formal les difèrencies morals de la classe burgesa la fi de remarcar-ne la incidència nefasta per al cos social i per a proposar-ne la millor ètica.Ball robat entronca més aviat amb la reflexió sobre l'essencia de l'ésser humà d'Allò que tal vegada s'esdevingué (1936)i,en el context de la postguerra,és deutora d'unes circunstàncies historiques i culturals molt difícils, en què únicament una entitat com l'ADB podia garantir-ne l'estrena en unes condicions dignes i amb un públic il·lustrat que en sabia valorar les subtileses.
La comedia d'Oliver té l'encert d'entreteixir minuciosament un conjunt triangular e paral·lelismes i contrastos que,d'una banda,construeixen un artefacte de rellotgeria molt ben ajustat i,d'altra,ofereixen un compendi de les inquietuds morals i ètiques d'espèciments característics de la burgesia lliberal catalana de la postguerra.La construcció d'aquest artrfacte és:
1.Tres personatges masculins i trs de femenins que formen triangles possibles.
2.Tres espais que ens situenen l'orbita de les relacións privades i semipúbliques de la classe burgesa.
3.Tres temps que,en una estructura triangular (tres actes) gradun el desenvolupament inexorable de l'acció.L'epíleg desfà,justament aquest sistema triangular.
Ball Robat té l'encert de projectarel pessimisme existencial característic de Joan Oliver en una realitat històrica representada al·legòricament en tres matrimonis burgesos de la Barcelona dels anys cinquanta.L'escepticisme olveriàs'abraona sobre el cor de la institució burgesa per excel·lència,el matrimoni, per exposar una visió desencisada de la condició humana endulta per l'instint de la felicitat i el somni edèlic.


Els Triangles.

Les tres parelles protagonistes vénen a contruir tres triangles potencials.
En el teixit d'admiracions no dle tot correspostes, hi ha uns personatges que expliciten de manera activa, a través de la paraula, la seva predesposició enamoradissima:Mercè envers Oleguer,Núria envers Cugat i Oriol envers Eulàlia.
Només hi ha dos personatges que,per contra, accepten de manera passiva, com un divertimento sense implicacions emocionals,l'envit de la seducció:Eulàlia es complau amb els elogis de Cugat i d'Oriol,mentre que el seu marit,Oleguer accepta les fantasies de Mercè.
Els integrants dels tres matrimonis transgredeixen tan sols els valors conjugals burgesos en termes de potència subjectiva: tot es queda en una explosió de paraules que se'n va en fum d'imaginacions,encara que, al capdavall, el pòsit que deixa la revelació,una fractura irremeiable,obre futur de les tres parelles de cònjugues a innumerables combinacions possibles.
Ara bé,el joc d'expertatives que generen els enamoraments potencials entre les parelles protagonistes té un doble contrapunt en:
a)La percepció errònia-i estàdistica-que els uns tenen dels altres.
b)La consideració diferent que, al cap de deu anys de convivència,un cop passat el pròleg feliç,el mereix la insitució del matrimoni.

Els Personatges

Els membres pertanyen a una classe social uniforme desde el punt de vista ecònomic,cultural y lingüístic.La seva extració burgesa parteix d'una distinció genèrica molt evident.Els tres homes protagonistes assumeixen cadascun un reputat estatus social:
l'intel·lectual:Cugat.
L'advocat:L'Oleguer
L'industrial:Oriol.
Tenen algun refugi per a conjurar el desencís.
Cugat:a escriptura,la literatura.
Oleguer:L'exit a la seva carrera brillant.
Oriol:La pràctica de l'esport.
Les dones, en canvi,a part dels affaires femenins, redueixen la seva activitat al domus burgès:l'organització de la casa i la cura dels fills.

L'estructura

La distribució de ball robat en tres actes i un epíleg permet d'encadenar les combinacions binàries qie esbossen els triangles potencials i,encara que la comèdia quedi oberta,resoldre les equacions possibles en un epíleg final.


L'espai

La disposició triangular queda palesa,con en el cas de l'estructura, en la distribució espacial en tres àmbits d'intimitat del matrimoni de filiació burgesa:
1.el dormitori,l'alcova,de la parella Cugat-Mercè (acte I).
2.La saleta d'estar del matrimoni Oleguer-Eulàlia.(acteII).
3.La sala amb terrassa del duo Oriol-Núria(acteIII).