La poesia de Maria Mercè Marçal, explora espais com la ( maternitat) o universals com (l’amor i la solitud).
La poesia evoca a uns indicis de llengua abolida, traça l’espai personal on el mots lliuren la batalla per redreçar-la.
Segons la mateixa autora a bruixa de dol prossegueix un intent de trobar una veu pròpia amb la tradició literària catalana alhora. I amb l’experiència quotidiana sense veu de les fades i les bruixes.
A nivell formal destaquem:
- De primer lloc les poesies amb les mètriques i estrofes que es poden considerar mes fàcils, mes populars.
- Desprès hi ha un segon lloc que son els sonets, que es un altre objectiu aconseguit per la autora.
La major part de les poesies els versos son d’art menor i amb una rima assonant .
Menys els tretze sonets de bruixa de dol que son de construcció clàssica acabats en decasíl•labs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada