No puc pas resseguir a la menuda els anys que separen aquella antiga xiqueta de la dona que intenta respondre a la doble pregunta: "qui sóc, per què escric". Esquemàticament, algunes fites apareixen a la nota biogràfica del final d'aquesta publicació. D'un sol cop d'ull, em sedueix de veure, en el mirall dels meus versos, dels meus llibres, una serp i les seves mudes de pell: mudes que parlen i alhora resten mudes. La serp potser és com aquella que la meva mare em deia que hi havia dalt d'un sostremort: la seva intenció era d'evitar que m'hi enfilés per una escala de mà massa insegura. Jo pujava sigil·losament, fins que dos o tres travessers abans d'arribar al capdamunt, la veia, veia la serp com es despertava i, de l'esglai, arrencava a córrer fins a baix de tot. Per tornar-hi, un i altre cop, sense esmena. Temptació o repte, transgressió i mancança: l'escriptura. El sostremort de la serp era a la casa on vam anar a viure en deixar la masia, llavors del primer trasllat. Potser la primera metàfora.
______________________________________________________________________________________________
Es una auto reflexió encara que parla de manera metafòrica. Una de les característiques de aquesta entrevista es que parla de la serp que te dos capes cim ella plasma a la seva literatura.
Com per exemple els canvis de interessos que te, les temàtiques...
Ella observa això als versos i al seu llibre.
Utilitza recursos per influir als nens.
S’imagina a la serp encara que realment no existeix,aquell joc per una banda es s’ometia al perill però també a la por.
La conclusió de la escriptura per a ella la denotació i el repte d’escriure be, fent coses que de vegades altres persones pensen que son incorrectes.
Acaba arrodonint amb el que ella sent quan escriu y la historia de la serp que li va explicar la seva mare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada