Relació dels comentaris d'obra amb les poesies d'obra

Anna Motero."l'espai d'una llengua abolida". L'escripor del mes. Institució de les Lletres catalanes, gener de 1995.

Maria Mercè Marçal,explora espais q són explusibament femenins o bé universals, son resseguits per una veu femenina. La poesia de Maria Mercè Marçal, tot convocant els indicis de una llengua adolida, traça l'espai personal.


Cònsul, Isidor. "maria-Mercè Marçal, la dona tranquil·la". Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona, Empuries,1998.

Cònsul, Isidor comenta totes les parts de Maria mercè Marçal, el seu cicle poetic, comença per cau de llunes a Sal oberta .
Hi ha una tensió triangular on es desplega en tres direccions, la celebració del festí eròtic i amorós, el compromís polític i la condició de la dona.
La segona tramesa de Bruixa de dol, identifica una evolució que a guanyat intensitat lírica i una poesia que continua movent-se entre les tensions oposades de festa i lluita, de goig i d'ombra.
Es tornen a escollir tres camins : el banquet amoros, experiencies amoroses, i solitud i tristesa.


Broch,Àlex. "Maria Mercè Marçal o els camins de llibertat".Dins del llibre -CD: Marçal,Maria Mercè. El meu amor sense casa. Barcelona,Proa,2003.

Alex diu en aquest comentari que Maria Mercè Marçal no vabuscar la diferencia ni l'excecionalitat, sinó va voler construir la seva personalitat a partir de escollir i de viure la plenitud que sentia.
En l'aspecte formal, la seva tradició popular era culta.
Una experiencia que pasa per diferents eixos es la gestació, de la materinitat i de l'amor lèsbic.
LLabors no renova cap tradició sinó més aviat crea una de nova.


LLuís Busquet i Grabulosa, "Bruixa i Fada el 1980". Correo catalán, febrer de 1980. Inclosa en el llibre plomes Catalanes Contemporànies del mateix autor, edicions El Mall,1980.


A cau de llunes no ha pretes res més que afirmar un camí que allà esbossava,ara amb més força, i amb pas me segur.
Esmentaria la veu com a dona, en el sentit individual u col·lectiu de la paraula.
A nivell formal subrallaria que ha gosat enfrontar-se amb el sonet i que persisteix amb la canço i altres formes diverses.